diumenge, 3 de maig del 2009

Viatge als llocs de l'exili republica






La Vajol és el poble més alt de la comarca: 546 metres. També és el més petit demogràficament amb poc més de cent habitants. Té una extensió de 4,7 quilòmetres quadrats i per una part és fronterer amb França, pel Coll de Lli, (comarca del Vallespir). La collada es troba a 771 metres sobre el nivell del mar.
La Vajol va tenir uns quants dies de gran activitat política i fou seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. La seva habitual tranquil•litat es ressentí dels esdeveniments d'aquella època. El poble més petit de la comarca havia estat, paradoxalment, la capital de l'Estat espanyol.
A quatre passes de La Vajol hi havia l'Estat Major, el Ministre d'Estat i el president de la Generalitat (a Agullana). El dia 1 de febrer de 1939 hi arribà el president de la República, Manuel Azaña; quatre dies després sortia cap a França. El dia abans havien tret de la Mina Canta (també dita Mina d'en Negrín) els quadres del Museu del Prado, protegits per carrabiners i traslladats a la Societat de Nacions a Suïssa. El mateix dia que Azaña traspassava la frontera, una hora després ho feia Lluís Companys i el president del Govern Basc Aguirre. Anaven a peu i a mig camí trobaren Joan Negrín que baixava d'acomiadar el president de la República.
Avui, passant pel poble i admirant la façana de l'església romànica de Sant Martí , és difícil d’entendre la gran importància històrica del mesos de gener i febrer de 1939. El cap del Govern de la República, Joan Negrín, tenia un estatge al mas de can Bec de Dalt, i una remesa de quadres del Museu del Prado van anar a parar a la Mina Canta, on hi havia amagat un altre tresor que els historiadors valoren en cinc-cents milions de dòlars, que posteriorment foren embarcats cap a Mèxic en el vaixell "Vita". Els quadres del Museu del Prado havien estat distribuïts principalment, entre el castell de Peralada, el mas de can Descalç a Darnius i la Mina Canta de La Vajol. Aquesta estava sota la responsabilitat directa del ministre d'Economia i Hisenda al qual Negrín féu vigilant absolut del tresor

1 comentari:

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)