dilluns, 31 de març del 2008

SOS TIBET: EL DALAI LAMA DEMANA URGENTMENT L'AJUDA INTERNACIONAL

MANIFEST DIRIGIT A LES NACIONS UNIDES, PARLAMENT EUROPEU I COMITÈ OLÍMPIC INTERNACIONAL.
SOS TIBET: EL DALAI LAMA DEMANA URGENTMENT L'AJUDA INTERNACIONAL
El Tibet va ser envaït per la Xina el 1950 i des de 1959 el Dalai Lama viu exiliat en Dharamsala, al nord de l'Índia. L'ocupació xinesa suposa un verdader genocidi del poble tibetà: 1.200.000 tibetans van ser assassinats (20% de la població tibetana actual); 6.000 temples i monestirs van ser destruïts; avui més de 130.000 tibetans viuen en l'exili; 8 milions de xinesos han colonitzat un país de 6 milions d'habitants. L'arribada del tren a Lhasa, el seu capital, va generar l'any passat 500.000 nous colons xinesos i cada any 3.000 tibetans parteixen cap a l'exili. La cultura tibetana i les seves tradicions han estat relegades, quan no prohibides, amb el clar objectiu de fer-los perdre l'únic que els queda: la seva identitat.
Des de l'ocupació xinesa, Tibet s'ha convertit en un dels majors abocadors nuclears del món, ocasionant greus deterioraments ecològics i causant la desaparició de les seves glaceres, que proveeixen més de la meitat de l'aigua consumida pel 40% de la població mundial, la qual cosa suposa una amenaça per a tot el planeta.
Segons paraules del Dalai Lama: “En aquest moment realment necessitem l'ajuda internacional. Sense ella, la cultura tibetana desapareixerà en menys de quinze anys. Els esforços per aconseguir l'autonomia del Tibet s'estan colpejant contra un mur de maons a causa de les actituds radicals d'alguns alts dirigents xinesos”.
Beijing acusa el Dalai Lama, Premi Nobel de la Pau, de líder independentista i terrorista, malgrat que aquest afirma reiteradament que els tibetans no pretenen aconseguir la independència, sinó senzillament una autonomia que pugui assegurar el compliment dels drets humans fonamentals en aquest país -tal com estableix la Declaració Universal de les Nacions Unides- incloent el dret a l'autodeterminació.
L'última mesura presa pel govern xinès per regular el reconeixement dels budas vivents (reencarnacions dels grans lames) ha sorprès doblement als practicants budistes: primer, perquè un govern que s'autodefineix ateu pretén legislar una tradició religiosa mil·lenària; i segon, perquè el que encobreix la mesura no és sinó obstaculitzar i controlar l'elecció dels seus màxims dirigents espirituals i més concretament el Dalai Lama.
Tanmateix, ens sorprèn encara més, si hi ha, el fet que la comunitat internacional, malgrat conèixer exactament el que ocorre a la Xina, miri cap a un altre costat: el dels interessos econòmics i de mercat. La Xina no hauria d'emergir com una gran nació allotjant els Jocs Olímpics del 2008, mentre no prengui serioses mesures que promoguin i protegeixin els drets humans, i mostri una obertura real cap al diàleg amb representants del Dalai Lama. Coincidint amb la visita de S.S. el Dalai Lama a Barcelona el setembre de l'any passat, hem llançat aquesta campanya ells sumant-se'ns a les accions que s'estan promovent per tot el món i els a baix signants sol·licitem la seva mediació amb les autoritats xineses per entrar en serioses negociacions que permetin resoldre, de manera no-violenta, la situació del poble tibetà.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Me parece que no has contrastado tu información y te basas unicamente en lo que han hecho publico los medios de comunicación, estos mismos medios que informan de manera tan objetiva en el tema del agua. Este boletín te puede ayudar a ponerte al corriente sobre las "eroicidades" del Dalaï:

Cinco preguntas sobre el levantamiento del Tibet

Àngel Mondéjar ha dit...

QUERIDO ANONIMO,NO SE QUE PINTA EL AGUA CON EL TIBET , PERO TE ASEGURO QUE LA INFORMACION QUE DAN LOS SRS. DE LA CASA DEL TIBET, TIENEN MAS CREDIBILIDAD QUE LA TUYA YA QUE ELLOS DAN LA CARA Y TU TE ESCONDES DETRAS DE TU ANONIMATO Y ESTO DESACREDITA TODO LO QUE TU PUEDAS DECIR.
SALUT
Y
TIBET IST NOT CHINA

Anònim ha dit...

Me parece que detras del enlace que han aconsejado consultar está una fuente muy solvente: Rebelión. Y si alguien aparece como anonimo en tu blog, es porque tu has habierto esta posibilidad. Si no la consideras adecuada la puedes bloquear. Yo no tengo ningún reparo en dar la cara, te lo aseguro y la he dado muchas veces. Pero ahora también voy a firmar como anónimo.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Jo tinc els meus dubtes amb el tema tibet i m'interessa veure clar a través de molts prismes, la font REBELIÓN incorpora altres arguments molt interessant, ara bé, no entenc aquesta vehemència de l'anònim que quasi renya al pobre Àngel, no? Jo tampoc veig clar el tema Tibet, tinc dubtes, estic entre la solidaritat bàsica i la consulta de totes les fonts...i no em llenço a la piscina sense avaluar les visions d'altres sectors, no soc 100% partidari del Lama, ni de cap jefe religiós. El tema de Xina em preocupa per temes més bèsties com ara el paper d'aquesta potència emergent en el capitalime internacional i el seu paper neocolonial a Àfrica. Un munt de temes per tractar la cosa XINA més enllà del Tibet...

i sobre l'aigua, ja veus, estem en crisi politica i de partit i penso que:

Necessitem un doble procés de canvi: canviar les relacions govern-partit i canviar les relacions direcció-partit. Materials urgents de cara a la nostra assemblea nacional de la tardor. Ara estem en crisi. No cal dissimular-ho. L’impacte “Baltasar” allunya ICV del seu entorn i desmotiva la militància. És un problema polític derivat d’un doble problema polític general (el tripartit no admet el factor diferenciat d’ICV ni nosaltres el marquem com caldria) i el partit no obté una centralitat de funcions i una metodologia de treball de lluita i de govern, de producció política, d’organització, etc…
Ho tenim magre, hem de fer un esforç, noves cares, nous misatges, modulació general del projecte…entre tots.
salut i visita el meu blog…en va ple del tema.

Antoni Puig Solé ha dit...

Fa uns dies, vaig intentar obrir un debat sobre aquest tema a través del meu bloc i vaig aconsellar acudir a uns quants enllaços. Curiosament també vaig incloure el butlletí de rebelión. El que més em preocupa d'aquest debat, és la revisió que s'està fent de la història, denigrant la revolució xinesa, des dels seus mateixos inicis i donant per bona la versió d'aquells que durant els anys de la Guerra de Corea, van adoptar un paper nítidament contra revolucionari. És com si ara, alguns revisessin la revolució russa d'Octubre i diguessin que qui tenia la raó era l'exercit blanc. Alguns companys estan duent les coses massa lluny. I això no ho podem tolerar. Per altra banda, considero precipitat acusar sense més de neocolonial l'actuació Xinesa a Àfrica, sense haver debatut abans aquest tema. Hi ha qui pensa que aquesta intervenció ha ajudar a valorar millor les matèries primeres, després de molts anys en els quals el capitalisme internacional s'ha dedicat a espoliar aquestes mataries i pagar-les a baix preu. Es parla molt de l'emergència de la Xina. Però de fet, hauria de parlar-se de l'emergència d’una part del Tercer Món. I això és precisament el que amoïna als nord-americans. És molt interessant , referent a tot això, l'escrit que fa uns mesos va publicar Ignacio Ramonet en Le Monde Diplomatique ( (Africa dice que no). En tot cas, crec que durant els pròxims mesos veurem canvis molt profunds a nivell internacional, i seria un error que ICV es dediqués a improvisar, en funció del que diuen els mitjans de comunicació i les campanyes dels EEUU. En quant al tema de l'aigua, crec que abans de res, hem de resoldre els problemes que se'ns han tirat damunt. Però també necessitem un debat a fons sobre el nostra paper en el Govern. Una cosa és ser un partit de govern, i un altre de molt diferent és gestionar algunes parcel•les aïllades i conflictives d'un govern.

Anònim ha dit...

excel·lent intervenció, Antoni puig sole.
amb el tema del tibet, li he de reconeixa que no vaig contrasta res i que en vaig deixa dur per els sentiments,i de ICV ,
Crec que és necessari fer una bona pedagogia si no volem continuar perdent vots, sobre tot del tema de aigua, de la feina feta a medi ambient o a interior i també sobre què vol dir ser d’esquerres i ecologistes. Ecologistes de debò, no ecologistes de ficció com la majoria de gent creu.
I sobre en Cesc Baltasar i en Joan Saura voldria dir que els hi desitjo el millor, però ja va sent hora que aclareixin tot el que es diu d’ells.
Penso que ens mereixem una reformulació i una reactivació del partit, i que com diu en Roger Morales calen veus pròpies del partit que no estiguin limitades per les responsabilitats que suposen els càrrecs de govern.
Àngel Mondéjar