Els himnes de la final
Vaig veure un tros de la final de la selecció constitucional.
En sentir els himnes al prinicpi, vaig tenir una terrible sensació:
sonaven els dos mateixos himnes que havien presidit els grans
actes feixistes de Franco a la Plaza de Oriente i els del
Reichsparteitag nazi al vell Luitpoldhain de Nuremberg. Un
calfred em va recórrer l'espinada. On és la memòria històrica
europea? On és la sensibilitat democràtica
1 comentari:
Bé, que no sóc un apasionat del fútbol és públic i notori. La primera part me la vaig perdre, i m'agrada la "juerga amb els amics" ho reconec. Però no, no vaig celebrar perquè em va tocar fer de papi. Serà una altra vegada, per Santes potser je je.
Em va esgarrifar el fons negre de l'escut d'Espanya dels jugadors, em vaig treure les ulleres i semblava la gallineta negra, almenys de lluny donava la sensació. Sort que tenia les ulleres brutes... o no?
Salut
Jordi Merino
Publica un comentari a l'entrada