QUÈ ÉS EL DECREIXEMENT I D’ON SURT? UNA MICA D’HISTÒRIA

QUÈ ÉS EL DECREIXEMENT I D’ON SURT? UNA MICA D’HISTÒRIA

El concepte, eslògan o moviment del decreixement neix bàsicament de dues crítiques: la crítica a la societat de consum i la crítica ecològica. Les dues crítiques ens acaben portant a la conclusió que la societat del creixement infinit, basada en la premissa que un augment de la riquesa o PIB és indubtablement positiu ja que significa una millora també qualitativa de la vida de les persones, no és
possible des del punt de vista ecològic i ni tant sols, desitjable des del punt
devista social.
per entendre el decreixement ens hem de remuntar 35 anys enrera, el 1972, quan el Club de Roma va realitzar un informe, “Limits al creixement” on exposava bàsicament que el creixement infinit, paradigma sobre el qual es manté el nostre sistema econòmic, és impossible en un planeta finit. Aquest informe no és el text sobre el qual es basa el decreixement però és important com a primer estudi que presenta el creixement econòmic com a factor bàsic de l'empitjorament dels desequlibris mediambientals. En aquest informe es parla del “creixement zero”, terme que si que es pot considerar ja més proper al decreixement sostenible. La idea doncs, no és nova, però si que ho és tenint en compte el context planetari actual: només un 20% del planeta pot viure a la manera “occidental” i tot i això apropiant-se del 80% dels recursos i tenint en compte que aquests són limitats (i en la majoria dels casos no renovables) i que per a generalitzar aquest model occidental a
escala mundial caldrien de 3 a 6 planetes.

La idea del decreixement formulada com a tal apareix però, a partir de la conjunció de dues grans corrents: la crítica al desenvolupament i a la societat de consum que va sorgir als anys 60 de la mà d’Ivan Illich primer i d’altres autors com André Gorz, Cornelius Castoriadis o François Partant més tard, que qüestionaven les bondats del creixement i el "desenvolupament" i analitzaven les conseqüències de la societat de consum, i la crítica ecològica dels anys 70, de la mà de l’economista
americà d’origen romanès Nicolas Georgescu-Roegen, que posava l’accent en la impossibilitat i insostenibilitat ecològica del sistema del creixement.
A principis de l’any 2002 aquestes dues teories van confluïr definitivament en una trobada internacional de post desenvolupament a París, portant al naixement del moviment decreixentista a França, que anirà agafant molta força sobretot també a
Itàlia, i últimament, a Catalunya.
Aqui teniu un parell de videos youtube subtitulats.